Talla d'ònix rodó briolet.

Amb l'ajut de les imatges explicarem el proces de la talla d'un ònix en forma rodona i talla briolet.

Un cop escollit el tros de material serrem amb el disc diamantat la part que necessitem.

A continuació comencem el procés de pre-forma.
Primer amb una mola d'esmeril i després amb el plat diamantat anem donant una forma que ens faciliti la talla.

Per tallar en rodó és pràctic partir d'una pre-forma octogonal, deixar un mil·límetre més gran de la mida final ens permet treballar amb comoditat.

Ara ens toca encollar la pedra en el bastonet que ens servirà de suport. Utilitzarem un fogonet d'alcohol que ens dona la temperatura suficient sense perjudicar la pedra si tenim en compte que sempre s'ha de saber fins quin punt arribar, diferent en cada tipus de gemma, i utilitzar els tipus de lacre o cera més adequat en cada cas. Aplicant massa temperatura podem gebrar la pedra de forma irremeiable. 

Amb l'ajut del bastó mecànic i la dimensió comencem el procés de la talla, primer arrodonim la pedra i la posem a mida. 

 Ara ja podem fer el facetat i polit de la pedra, utilitzarem plats diamantats amb diferents graduacions, per desbast, talla, pre-polit i polit.

I aquest és el resultat de la pedra, en aquest cas muntada en un anell.

Talles

En primer lloc cal conèixer com ens referim a les diferents parts d’una gemma. La superior la coneixem com a “corona o sobre”, la inferior és la “culata” i la línia que forma la seva divisió és el “filetí”. Normalment en diem facetes als diferents plans que fem al tallar, amb l’excepció de la “taula o plaça” que és el pla superior de la pedra on es recullen els reflexes que li donen les facetes de la culata.

En la pedra de color no busquem sempre uns angles i unes proporcions tant predeterminades com en el cas del diamant. Ens trobem sovint en que hem d’adaptar la inclinació perquè hem d’eliminar petits defectes o en que hem de fer equilibris per aconseguir que la gemma mantingui el grau de color més adequat.

Hem de tenir present que també ens enfrontem a diferents graus de transparència, duresa o resistència a l’escalfor segons els diferents tipus de materials que utilitzem.

En aquest esquema es pot observar els facetats en les formes més habituals:

 La talla més utilitzada en rodó és la talla “Brillant”, clàssica en els diamants i també amb molt bon resultat en pedra de color.

En quadrat o rectangular si
volem aconseguir el màxim de reflex haurem d’escollir la talla “Princesa”. En gemmes de molta qualitat en color i transparència el resultat pot ser espectacular.


"Esglaonada" i "Creuada" son altres talles més clàssiques que ens permeten mantenir més volum per aconseguir un color més intens.

Quan sortim de les talles estàndard tenim l’opció de multiplicar el número de facetes, aconseguirem donar-li molta més vida a la gemma augmentant els reflexes, sobre tot si podem mantenir unes proporcions adequades en les inclinacions de sobre i culata. Es coneix aquest tipus de talla com a “Brasil o multifacetes”.

Una de les talles que s’han imposat ens els últims anys és la “Briolet”. És formada per rombes, en el cas de pedra transparent es pot tallar en sobre i culata o combinant  amb una culata tipus princesa o brillant augmentant el reflex.

 En materials opacs es pot utilitzar la Briolet o un multifacetat irregular inclòs fent una base plana i continua donant un aspecte atractiu.


"Caboixó", és la talla més simple, sense cap faceta, és utilitzada habitualment en totes les àgates, en òpal, alguns tipus de quars i esporàdicament en d'altres.

Les formes

Parlem de les formes en que podem tallar una gemma i més endavant ho farem de les diferents talles. 

Podem dir que pràcticament podem treballar en qualsevol forma geomètrica.  

 

Les més bàsiques serien en rodó i quadrat (en aquests casos son formes prou definides que no admeten variacions). 

                                            

Oval, (aquí ja podem treballar amb diferents

 proporcions, fen-lo més estret o ample). 

Rectangular, podem tallar amb els cantons amb angle recte (el que anomenem  forma barreta o C/V), o amb els cantons en angle facetat (forma octogonal o C/M), o també amb els cantons arrodonits (C/R).

 Una variació del quadrat i rectangular la tenim amb la forma que coneixem com antic, en aquest cas els costats de la pedra els tallem bombats i els cantons arrodonits.

 En forma triangle trobem les mateixes variacions, estàndard, C/M,  o antic i també definim com a trillón el que correspondria al triangle amb els costats bombats.

 Com a llançadora, marquise o navet ens referim a la forma que ens recorda l’estri utilitzat en els telers o la forma d’una barca.

 En pera també podem jugar amb les proporcions d’ample i llarg obrint el ventall de resultats, igual que si ho fem en forma cor.

 En trapezi és un altre exemple on podem jugar amb les proporcions, tant pot ser molt allargat com molt ample. Encaixar diversos trapezis ens soluciona moltes vegades el poder donar formes corbes en els ajustatges. 

 Podem utilitzar qualsevol figura i aplicar diferents variacions per aconseguir el resultat més atractiu.

Inici

Aquest bloc té la intenció d'anar recollint temes diversos relacionats amb el mon de les pedres precioses i la seva talla.

És gratificant per al lapidari convertir un material brut en una gemma sempre única que formarà part d'una joia que perdurarà en el temps, potser durant diferents generacions, acumulant histories al seu voltant.

Sovint ens toca patir per la dificultat de treballar amb materials delicats i amb les seves imperfeccions, però quan més gran és el repte també ho és de gratificant el resultat.

Encara que bàsicament tots utilitzem sistemes similars tant per la talla com el polit de les gemmes, trobem diferències importants en l'utillatge. Diferents escoles s'han anat formant seguint als pioners que han anat adaptant les eines.

La majoria dels lapidaris formats fa uns anys a Barcelona fem servir el sistema francès que va instaurà Gastón Chritin, nascut a Saint Claude el 1881, fill de lapidari, qui es va instal·lar a la capital catalana el 1906, i va ser l’escola de futurs professionals. El seu taller va continuar fins el 1985 quan es va jubilar la seva filla Margarita Chritin.

Cal recordar altres noms que ja formen part de la història dels tallers lapidaris al nostre país, uns encara actius i altres desapareguts malauradament, Beck, Canals, Gares, López, Nicolau, Paniello, Sancho, Sivilla, entre d'altres.

En els darrers anys s'han anat imposant amb força, tant entre profesionals com aficionats,  els sistemes d’ús habitual als USA, un dels països amb més afició per la gemmologia i la talla de gemmes.
Les maquines i l'utillatge que utilitzem ens ajuden, però sempre seran imprescindibles la destresa i l'experiència per aconseguir un bon resultat.