Inici

Aquest bloc té la intenció d'anar recollint temes diversos relacionats amb el mon de les pedres precioses i la seva talla.

És gratificant per al lapidari convertir un material brut en una gemma sempre única que formarà part d'una joia que perdurarà en el temps, potser durant diferents generacions, acumulant histories al seu voltant.

Sovint ens toca patir per la dificultat de treballar amb materials delicats i amb les seves imperfeccions, però quan més gran és el repte també ho és de gratificant el resultat.

Encara que bàsicament tots utilitzem sistemes similars tant per la talla com el polit de les gemmes, trobem diferències importants en l'utillatge. Diferents escoles s'han anat formant seguint als pioners que han anat adaptant les eines.

La majoria dels lapidaris formats fa uns anys a Barcelona fem servir el sistema francès que va instaurà Gastón Chritin, nascut a Saint Claude el 1881, fill de lapidari, qui es va instal·lar a la capital catalana el 1906, i va ser l’escola de futurs professionals. El seu taller va continuar fins el 1985 quan es va jubilar la seva filla Margarita Chritin.

Cal recordar altres noms que ja formen part de la història dels tallers lapidaris al nostre país, uns encara actius i altres desapareguts malauradament, Beck, Canals, Gares, López, Nicolau, Paniello, Sancho, Sivilla, entre d'altres.

En els darrers anys s'han anat imposant amb força, tant entre profesionals com aficionats,  els sistemes d’ús habitual als USA, un dels països amb més afició per la gemmologia i la talla de gemmes.
Les maquines i l'utillatge que utilitzem ens ajuden, però sempre seran imprescindibles la destresa i l'experiència per aconseguir un bon resultat.